Les indicacions que recentment ha fet públiques el Departament d’Educació en relació a l’ús de telèfons mòbils als centres educatius cal que siguin analitzades des de dues posicions ben diferenciades:
A Infantil i Primària entrarà en vigor una prohibició total, és a dir, el mòbil no podrà ser utilitzat a les escoles amb caràcter general. Això no representa cap novetat, ja que així ha estat fins ara. El valor d’aquesta directriu és que ara té un caràcter general i obligatori i que no correspondrà a cada centre desenvolupar-la. Això pot contribuir a reduir la pressió que molts infants i les seves famílies senten per adquirir-ne un quan els mòbils comencen a aparèixer massivament al seu voltant.
Però és a Secundària on hi ha la major problemàtica. A l’ESO, en canvi, correspondrà a cada centre decidir si opta per la prohibició total, exactament igual que a Infantil i Primària, o opta per una restricció general amb tendència a la reducció al mínim possible. Això vol dir que amb caràcter general no es podria utilitzar el mòbil en cap circumstància no lectiva, com ara l’esbarjo, els passadissos, les extraescolars o el menjador, però sí que es podria utilitzar amb finalitat pedagògica dins i fora de l’aula. Per tant, amb permís o indicació del docent l’alumne sí que podria utilitzar-lo de forma autoritzada per fer fotos o vídeos, llegir codis qr, geolocalizar-se o cercar informació a la xarxa, dins i fora de l’aula, sempre en situació d’aprenentatge. No podria utilitzar-lo a l’esbarjo o al menjador, però sí en activitats lectives fora de l’aula com visites, excursions o viatges, si el centre es posicionés en aquesta segona opció, l’ús regulat.
Per tant, el guany és que la prohibició o la regulació del mòbil ja no dependria de cada docent o de cada circumstància, sinó de la posició que prengués l’institut, s’entén que amb caràcter previ.
Sens dubte, l’elecció de cada institut faci serà objecte d’interès i serà molt interessant veure el curs vinent en quins percentatges els instituts de Catalunya, després de la corresponent fase de valoració que ara comença, es decanten per la prohibició total o per la restricció general.
A qui segur que no satisfarà aquesta decisió és a les diferents associacions de famílies que han pressionat perquè el Departament prohibís el mòbil. Tot i que poden estar satisfetes perquè la pressió ha tingut efectes (i bastant ràpids), la restricció general a l’ESO els semblarà poca cosa, ja que el que demanaven era la prohibició total i, fins i tot, iniciar un procés de desdigitalització.
No obstant això, deixeu-me acabar dient que aquest és un debat enverinat, ja que afronta l’educació amb una mirada massa tecnologista (o tecnofòbica), se centra únicament en els dispositius i una vegada més ignora la vertadera necessitat de l’escola: afrontar l’educació de tots els continguts que ens arriben a través dels mitjans, ja sigui a través del mòbil o dels altres dispositius, és a dir, l’EDUCACIÓ MEDIÀTICA.
